Jaume Aiguader i Miró
Jaume Aiguader i Miró (la grafia familiar era: Aguadé) (Reus 1882 - Mèxic 1943) fou un metge i polític català d'ERC. Entre altres responsabilitats fou alcalde de Barcelona i ministre del govern espanyol. Era germà d'Artemi Aiguader i Miró i fou un bon amic de Salvador Seguí i Francesc Layret.
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars i inici en política
Jaume Aiguader era fill d'una família benestant de conviccions republicanes. Va desplaçar-se a Barcelona per estudiar medicina a la universitat. Ja de jove va participar en més d'una bullanga catalanista. El doctorat el va fer a Madrid.[1]
Preocupat per la problemàtica higienista i els conflictes socials va cooperar amb el sindicalisme, i fins i tot va presidir l'Ateneu Enciclopèdic Popular de 1919 a 1923. Afiliat inicialment a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català convençut de la necessitat de més sobirania. Va ocupar-se de la direcció interior del partit durant la dictadura de Primo de Rivera. El 1926 i el 1929 fou empresonat pel règim. El 1930 era present al Pacte de Sant Sebastià per Estat Català.[1]
[modifica] Maduresa política
El 1931 va participar amb d'altres partits i organitzacions en la fundació del nou partit Esquerra Republicana de Catalunya. Poques setmanes després, a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 fou elegit regidor a Barcelona i seguidament designat alcalde de la ciutat, càrrec que va desenvolupar fins el 1933. Fou reelegit regidor a les eleccions del 1933 i més endavant ho seria altre cop. Paral·lelament fou elegit també diputat a Corts aquell 1931 pel districte de Barcelona-ciutat, per segona vegada el 1933 per la província de Barcelona, i més endavant encara revalidaria altre cop l'escó.[1]
El govern espanyol del bienni negre el va empresonar per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934.
Amb la caiguda del govern de dretes i la victòria de les esquerres a les eleccions a Corts del 1936 fou reelegit diputat per tercera vegada i reposat al seu lloc de regidor a Barcelona.[1]
[modifica] La Guerra Civil
Durant la guerra civil espanyola el 1936 fou ministre sense cartera del segon govern de Largo Caballero, i ministre de Treball i Assistència Social al govern que va constituir Negrín el 1937, càrrec que va mantenir a la reorganització del govern de 1938, però va dimitir l'agost d'aquell any en desacord amb la creació dels tribunals especials militars i pel tracte que el govern espanyol donava a les indústries de guerra catalanes.[1] L'acte també fou un gest de solidaritat amb el ministre Manuel de Irujo Ollo.[2]
[modifica] Exili
El 1939 va marxar a l'exili a França, i amb l'ensulsiada d'aquesta ocupada pels nazis va fugir el 1941 a Mèxic. Allí va col·laborar activament amb la premsa dels republicans i dels nacionalistes a l'exili. Ell mateix va fundar el Pamflet, Revista Nacionalista i Revolucionària. En un altre vessant va fundar també les edicions Arnau de Vilanova, amb les quals va publicar les Monografies Mèdiques, primera col·lecció científica en català, i La Sageta, d'història i assaig. També va publicar en un sol volum els seus escrits i conferències, així com el seu testimoni de la lluita contra Primo de Rivera els anys vint.[1] Altres obres foren Aspecte social de les infeccions sexuals en el matrimoni, 1912. Va escriure també una biografia de Miguel Servet publicada pòstumament el 1945.
Jaume Aiguader va morir a Mèxic el 1943.
[modifica] Obres
- Nova tasca de l'ateneu. Cultura professional. Problema de l'habitació sana i a bon preu (1922, Barcelona)
- La fatiga obrera (1929, Barcelona)
- Les estadístiques de la mortalitat espanyola, catalana i barcelonina (1935, Barcelona)
- La lleialtat a l'època (1929, Barcelona)
- Amb Catalunya i per Catalunya (1930, Barcelona)
- Catalunya i la revolució (1931, Barcelona)
[modifica] Enllaços externs
- memoriaesquerra.cat, Biografia
[modifica] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 16
- ↑ Díaz Esculies, Daniel. L'oposició catalanista al franquisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996, p.12. ISBN 9788478266982.
| Precedit per: Joan Antoni Güell i López |
Alcalde de Barcelona 1931 – 1934 |
Succeït per: Carles Pi i Sunyer |
