Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a realitzar una acció en grup. Aquesta noció precedeix la societat humana. Es tracta de "les relacions socials que involucren l'autoritat o el poder, i fa referència a la regulació d'una unitat política, i als mètodes i les tàctiques utilitzades per a formular i aplicar polítiques. També pot ser entesa com l'activitat dels que procuren obtenir el poder, retenir o la intimidació a un fi que es vincula al bé o amb l'interès general o del poble.

Tot i que s'aplica habitualment als governs, el comportament polític també s'observa en les institucions acadèmiques, empresarials, religioses i d'altres. La paraula prové del grec polis, que significa ciutat; la política és, etimològicament, tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups.

Les ciències polítiques són la disciplina de les ciències socials que estudien el comportament polític i que examinen l'adquisició i l'aplicació del poder, així com l'habilitat per imposar la voluntat d'una persona o un grup sobre una altra. Els acadèmics d'aquesta disciplina són els politòlegs. Els politòlegs analitzen les eleccions, l'opinió pública, les activitats institucionals (com operen els cossos legislatius i la importància relativa de les diverses fonts del poder polític), les ideologies dels grups polítics, i la forma en què els polítics exerceixen la seva influència.

Definicions bàsiques

Hi ha una sèrie de conceptes bàsics que afecten a la política, determinant la seva orientació i classificació:

• Poder: l'habilitat humana per a treballar en conjunt
• Autoritat: l'habilitat per fer complir les lleis; per exigir obediència, per mandar, per determinar o per jutjar
• Govern: el cos o organització que té l'autoritat per crear i fer complir les lleis
• Legitimitat: l'atribut del govern es guanya a través de l'adquisició i l'ús del poder d'acord amb els estàndars reconeguts o preestablerts (i.e. sistemes electorals)
• Sobirania: l'habilitat del govern per exercir el control governamental sobre el seu territori de manera independent de qualsevol influència exterior
• Ideologia: Manera de pensar que influeix en la presa de decisions polítiques

Sistemes polítics de govern

Filosofies polítiques de govern

• Anarquisme: promou l'abolició de govern i de tota forma d'autoritat.
• Democràcia: filosofia en què el poder polític recau sobre el poble el qual exerceix el poder per mitjà de l'elecció de representants.
• Feixisme: filosofia radical i totalitària que combina el corporativisme, l'autoritarisme, el nacionalisme extrem, el militarisme, antianarquisme, anticomunisme i antiliberalisme
• Gerontocràcia: forma de govern oligàrquic en què una entitat es governada per líders que són els més ancians que la majoria de la població adulta.
• Meritocràcia: filosofia en què el govern està basat en l'habilitat (mèrit) del governant i no pas en la seva riquesa o en altres característiques relacionades amb la seva posició social.
• Matriarcat: forma de govern en què el poder recau sobre les dones i sobretot amb les mares d'una comunitat.
• Oclocràcia: govern de la multitud, de la turba, o la intimidació de les autoritats constitucionals.
• Panarquia: filosofia política que promou la coexistència pacífica de tots els sistemes polítics, en què cada individu pot unir-se al sistema que exigeixi; literalment, significa el govern de tots.
• Patriarcat: forma de govern en què els homes ostenten la majoria dels càrrecs del govern
• Plutocràcia: forma de govern en què el poder resideix en una classe minoritària afluent i reduïda
• Teocràcia forma de govern en què la religió té un paper preponderant i en què la sobirania procedeix de la divinitat

Formes d'organització político-econòmiques

• Feudalisme
• Capitalisme
• Socialisme
• Comunisme

Sistemes d'organització política moderns

Article principal: Forma de govern

• República
  • Presidencialisme
  • Semipresidencialisme
  • Parlamentarisme
• Monarquia
  • Monarquia constitucional
  • Monarquia absoluta
• Règim militar

Altres conceptes

• Política ficció: actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.
• Política professional: Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.
• Càrrec de confiança

Sistemes electorals

Article principal: Sistema electoral

Un sistema electoral està conformat per una sèrie de regles per mitjà de les quals els votants poden expressar llurs preferències, les quals, de manera agregada, defineixen un resultat final. L'estudi dels sistemes electorals és la teoria del vot, una subdisciplina de les ciències polítiques, de l'economia o de la matemàtica. Alguns conceptes bàsics dels sistemes electorals són:

• Escrutini uninominal majoritari: mètode d'elecció popular en què el guanyador és el candidat que obtengui la majoria relativa dels vots.
• Escrutini proporcional plurinominal: mètode d'elecció popular en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
• Representació proporcional mixta: és un sistema electoral similar als sistemes de representació proporcional, però, que inclou un nombre específic (i fins i tot major) de diputats electes per majoria relativa.

Organitzacions polítiques

Partit Polític

Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi. També es poden formar també entorn algun tema d'interès especial o d'una persona concreta. Els partits polítics en democràcia solen informar l'opinió pública dels seus plans i propòsits constituint unitats organitzatives a les quals se'ls reconeix el dret de participar en un procés d'elecció política per mitjà de la presentació de candidats i programes d'acció o govern.

Un gran nombre d'obres i articles científics sobre l'origen dels partits polítics, citen com a autors clàssics més importants a Maurice Duverger, Anthony Downs, Giovanni Sartori, Seymour Martin Lipset i Stein Rokkanque els quals han servit de punt de partida i han marcat en bona part de l'agenda de recerca en aquest àmbit. Les seves aportacions, a pesar que han sofert nombroses crítiques i reelaboracions, suposen l'anclavatge dels elements fonamentals en l'anàlisi dels partits polítics.

Sindicat

Oficina de la CNT-AIT a Barcelona.

Un sindicat és una associació política formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres. Els sindicats, segueixen els principis del sindicalisme. Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola, que agrupa sobretot els grans propietaris rurals, el sindicat patronal, o agrupació d'empresaris per a la defensa dels seus interessos, i el sindicat d'estudiants, que agrupa fonamentalment estudiants universitaris.

Màrqueting polític

El màrqueting polític és el conjunt de tècniques de recerca, planificació, gerència i comunicació que s'utilitzen en el disseny i execució d'accions estratègiques i tàctiques al llarg d'una campanya política, sigui electoral o de difusió institucional.

Si bé existeixen nombroses similituds tècniques i metodològiques entre l'Màrqueting Polític i el Màrqueting Comercial, els seus objectius difereixen notablement. En el món comercial la lògica de mercat té com a objectiu principal la satisfacció d'una necessitat. En l'esfera política la lògica de mercat té com a objectiu l'elecció d'una alternativa.

La campanya es compon principalment de tres elements: Missatge, diners i activisme.

Missatge El Missatge és una oració concisa que diu perquè els votants han d'escollir un candidat. El missatge és un dels aspectes més importants d'una campanya política. En una campanya moderna, el missatge ha de ser curosament creat abans de ser propagat. Les grans campanyes gastaran centenars de milers de diners en focus groups o enquestes d'opinió, per saber quin és el missatge que es necessita per arribar a la majoria de votants en el dia de l'elecció.

Diner Entre les tècniques per recaptar fons s'inclouen reunions entre el candidat i grans donants en potència, sol·licitud directa per correu a petits donants i el "seguici" de grups interessats que podrien acabar donant milions.

Activisme Finalment, l'activisme, està representat pel capital humà, la infanteria lleial a la causa, els veritables creients que portaran el missatge voluntàriament. Normalment, les campanyes tenen un dirigent encarregat de prendre decisions tàctiques i estratègiques per fer d'aquesta força humana una eina altament beneficiosa. En èpoques molt recents l'ús de les noves eines digitals en l'activisme polític ha demostrat gran potencial, fent que comenci a parlar de la Ciber política, com una possibilitat cada vegada més propera.

El Màrqueting Polític modern presenta dues característiques addicionals:

• Mediatització: utilització dels mitjans massius de comunicació.

• Videopolítica: aquesta dominat per la imatge i les eines de comunicació audiovisual.

L'equip de campanya, que pot consistir en un individu inspirat o en un grup d'experimentats professionals, ha de pensar com comunicar el missatge, recaptar fons i reclutar voluntaris. La propaganda sol estar limitada per la llei, els recursos disponibles i sovint, de la imaginació dels responsables.

Entre les tècniques de propagació més comuns es troben:

• L'ús dels mitjans públics de comunicació, mitjançant la franja electoral.

• Els mitjans de comunicació de pagament: diaris, televisió, ràdio, via pública i, cada vegada més, Internet.

• Organitzar protestes, maratons, dissertacions o qualsevol tipus d'esdeveniment.

• Escriure directament a membres del públic.

• Recórrer centres urbans, generalment petits, durant un període de temps. Això es coneix en els països de parla anglesa com Whistle stop train tour, ja que comunament (al voltant del Segle XIX, quan el tren s'expandí i era un símbol de progrés) aquesta tècnica es donava en un recorregut en tren per petites estacions on es donava un discurs. Actualment el terme va derivar a qualsevol visita amb aquest objectiu.

• Destacar els punts negatius o febles de la competència.

• Distribució de fullets o altres mitjans similars.

• Aparicions públiques, en les que se solen donar gestos d'unió amb el poble.

El Màrqueting Polític és una complexa disciplina estratègica que combina el treball transdisciplinari de diversos especialistes (politòlegs, comunicadors socials, experts en opinió publica, entre d'altres.) En tres nivells bàsics de planificació i execució. Els tres nivells estratègics del Màrqueting Polític són, amb el seu camp d'acció:

• Estratègia Política (EPO): Disseny de la Proposta Política

• Estratègia Comunicacional (EC): Elaboració del Discurs Polític

• Estratègia Publicitària (EPu): Construcció de la Imatge Política

Aquests tres nivells d'estratègia han de ser abordats en forma simultània i coordinada. Un enfocament sistèmic apropiat exigeix que la "proposta política" (1r nivell estratègic) sigui traduïda en termes de "discurs polític" (2n nivell estratègic), i estigui recollit en forma de "imatge política" (3 º nivell estratègic).

La clau del sistema rau en la utilització dels canals de retroalimentació permanent que existeixen entre els tres nivells.

Vegeu també

• Història política del món
• Espectre polític
• Propaganda

Enllaços externs

• El paradigma de la verdad